LA RECIPROCITAT SOCIAL

En l’actualitat, la reciprocitat és considerada un principi universalment acceptat del Dret Internacional, d’essencial aplicació en les relacions internacionals, en virtut de la qual, en absència de norma aplicable a una matèria, o també com a complement a una norma ja existent, un Estat adopta una determinada conducta en resposta simètrica a l’adoptada per un altre Estat.

Aquest mecanisme, perfectament provat, que ha estat bo durant segles pels estats i les seves elits, ha de ser bo, també, sense cap problema, pels seus ciutadans.

Així, per exemple, cal recordar que en matèria d’estatus diplomàtic a la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques s’estableix que, respectant les disposicions del Conveni, es permet que un Estat pugui aplicar a un altre una interpretació restrictiva de tracte en resposta a una actitud semblant d’aquest; o puguin, al revés, aplicar-se recíprocament dos països un tracte més favorable en la matèria que tenien conveniada.

Això es el que pretén la present proposta, avançar a un model de reciprocitat real entre estats. El de la reciprocitat entre les seves societats

El principi de la reciprocitat no pot ser interpretat en el sentit de que un Estat, pel fet de seguir una determinada conducta davant una altra, tingui dret a exigir-li un tracte paral·lel, la interpretació del concepte reciprocitat, rau en el fet que un Estat pot refusar un determinat tracte d’un altre, si aquest últim no adopta davant el primer una actitud semblant a la d’aquest té. I això pretenen les propostes del present escrit.

I) L’ABÚS DEL PRINCIPI DE RECIPROCITAT PER PART DE LES OLIGARQUIES GOVERNANTS

Fins ara, aquest principi ha servit de base per a l’aplicació dels privilegis i immunitats diplomàtiques, per a les lleis de la defensa, i per a mecanismes relatius a l’incompliment de disposicions contingudes en tractats internacionals, quan a ambdues parts ha convingut.

La constatació obvia és que aquests incompliments ho son, sempre, a esquenes de la llibertat i seguretat i molts cops la vida dels seus ciutadans. No citarem aquí mecanismes d’adoctrinament ideològic i social. Tampoc farem referència als ginys que cada dia ens inculquen que si unes societats estan per sobre de les altres, o que la intolerància ens portarà la victòria.

II) NO PARLEM D’INMISCUIR-SE EN ALTRES PAÏSOS SOBIRANS, D’ATACAR LA SEVA SOBIRANIA

La reciprocitat és, sens dubte, un concepte pràctic en les relacions internacionals. En aquest sentit és una acció equivalent que depèn d’una acció o reacció d’un altre Estat. L’equivalència no requereix ser absoluta i en alguns casos és impossible determinar si una acció és exactament equivalent a l’altra. El requisit de l’equivalència en la reciprocitat il·lustra el fet que moltes relacions en l’àmbit internacional no són recíproques, molts cops “reclamacions o exigències de reciprocitat son reclamacions fraudulentes que amagan el domini o l’explotació”. Cal ressaltar que, tot i això, en la teoria de les relacions internacionals la reciprocitat ha sigut considerada com un instrument per aconseguir el desenvolupament de relacions de mútua confiança i obligacions recíproques a llarg termini i també un incentiu per al compliment de les normes internacionals.

III) ES UN MECANISME D’AVALUACIÓ I MESURES PENSAT PER AL COMPLIMENT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

En aquest context, cal recordar que la cooperació, ha de respectar el principi de la sobirania dels estats. Així mateix, la reciprocitat ha estat considerada com una forma adequada de comportament que genera cooperació entre estats sobirans. Determinats autors han dividit la reciprocitat en específica i difusa. En l’específica les obligacions i els drets són atribuïts a actors determinats. La difusa, que seria el nostre cas, comporta el fet que s’actuï d’acord amb paràmetres de comportament generalment acceptats. La reciprocitat pot tenir lloc tant entre dos estats, o sigui, de manera bilateral o entre més de dos estats, o sigui, de manera multilateral. La reciprocitat implica una acció condicionada que depèn de les accions dels altres.

IV) NO ES POT PARLAR DE REPRESALIES QUAN ES VULNEREN ELS MES ELEMENTALS DRETS DE LES PERSONES

Finalment, cal recordar que la reciprocitat, de cap manera, podria interpretar-se com a represàlia. Cal recordar que la represàlia, és una reacció limitada d’un Estat contra una determinada conducta d’un altre Estat que el perjudica, i que és contrària al dret internacional, però que es presumeix justificada per la prèvia violació d’aquest mateix dret per l’altre Estat agressor. Sens dubte la represàlia és una reacció contrària a l’esperit i essència de la reciprocitat. En el marc de les relacions humanes pròpiament dites, hi ha una dinàmica semblant en determinada forma a la reciprocitat. Fins i tot en el llenguatge col·loquial es qualifica de inconseqüents a les persones que no actuen d’acord amb aquesta dinàmica. Idoneïtat, proporcionalitat i oportunitat son l’expressió de la reciprocitat ben aplicada.

Les actuals polítiques i interpretacions legals per l’aplicació dels Drets Universals han esdevingut un fracàs, cal dir-ho, fracàs que només te un responsable. La avarícia humana. També ha sigut un fracàs la filosofia «bonista», que ha portat a primar a qui no respecta, a eludir el conflicte renunciant a allò que amb la sang de moltes persones s’ha aconseguit.

V) L’ÈXIT DEL CONCEPTE DE «PAÍS D’EQUIVALENT PROTECCIÓ» UE

Aquest concepte va ser desenvolupat pel legislador europeu per promoure i assegurar la privacitat dels seus ciutadans. Fins i tot els Estats Units d’Amèrica ha tingut que modificar per dues vegades la seva normativa sectorial, i potser caldrà una tercera. Cal recordar aquí, les especials sentències dels darrers anys del TJUE que consoliden aquesta visió.

Ciutadans de tot el món s’han beneficiat d’aquest concepte, fins i tot, ciutadans d’USA, que han vist reforçades les seves llibertats.

PROPOSTES

A) LA «TAXA RECIPROCITAT»

Aquells que tenen menys escrúpols pagaran més

Al igual que es va dissenyar una taxa TOBIN, pot dissenyar-se una taxa que gravi els capitals que vagin o vinguin de un país amb menys règim de protecció en Drets Humans. Només cal fer servir, cada any, un dels molts estudis i rankings sobre compliment de Drets Humans que les institucions internacionals publiquen, i fer-ne la seva correspondència econòmica.

Aquesta taxa té especial importància per a les empreses que se’n aprofiten de la deslocalització, cercant països amb baix o nul compliment dels mínims requisits en sous, condicions de treball o mediambientals.

B) LA LIMITACIÓ DE LES INVERSIONS EN MECANISMES DE COLONITZACIÓ IDEOLÒGICA

No es pot finançar la subversió dels drets socials aconseguits i les llibertats guanyades.

Una de les formes de subversió social es la financiació als tercers països d’institucions dissenyades per trencar la seva harmonia social i justificar els privilegis i les barbaritats fetes al país propi, buscant imposar una manera de entendre el mon per sobre de com l’entén la societat recíproca del país acollidor. Això és un atac directe a la reciprocitat.

C) MECANISMES PER ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ

No es pot donar armes o tecnologia a qui les fa servir contra el seu propi poble

Prohibició de vendre armes i també ferramentes de control ideològic, com poden ser les tecnològiques, a països amb més baix nivell de protecció de Drets Humans

D) REVISIÓ SOCIAL DELS MECANISMES. APLICACIÓ DE LES NORMES DE TRANSPARÈNCIA A LES INVERSIONS ESTRANGERES EN QUE INTERVINGUIN L’ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

Les inversions fetes amb suport de l’erari públic, tenen sempre un plus d’ètica

Totes les inversions que faci l’Estat, fins i tot les de nivell altruista (ONG, plans de desenvolupament, etc) han de tenir com a condició indispensable l’obligatori desenvolupament de les llibertats personals i socials dels ciutadans de l’Estat receptor de les ajudes.

No es lícit fer servir diner públic per obrir portes a empreses que estan en connivència amb la anihilament des Drets Humans o dels països que ho permeten.

E) IMPLICACIÓ LEGAL DELS RESIDENTS I DELS TRANSEÜNTS EN LES NORMES DE RECIPROCITAT

Absolut respecte a les societats d’acollida, als seus usos socials, modes i costums.

Aquesta filosofia de reciprocitat, els Estats poden exigir-la dels residents i transeünts que resideixin temporal o permanentment en l’Estat reciproc. L’Estat receptor ha de poder disposar d’eines educatives per residents i transeünts, i mesures coercitives contra qui atenti a les normes de reciprocitat. I es responsabilitat del Estat nacional del resident o transeünt fer-li saber i entendre que és una norma de cortesia d’obligat compliment al estat receptor.

Aquest problema, precisament no el trobem amb els refugiats, ciutadans que el seu Estat els ha abandonat definitivament, que cerquen per sí mateixos els camins de la integració, encara que aquestes mateixes elits, les nostres i les seves, ens els presentin com quasi delinqüents.

Related posts

Leave a Comment